Abstinència

En Menjadors compulsius Anònims (OA), la definició d’Abstinència i Recuperació és: “La Abstinència en OA és l’acció de abstenir-se de menjar compulsivament i de les conductes compulsives respecte al menjar mentre treballem per aconseguir o mantenir un pes corporal saludable”.

La recuperació física, emocional i espiritual és el resultat de viure el programa de Dotze Passos de OA.

Molts de nosaltres hem arribat a creure que de comprometre’ns cada dia a l’abstinència és essencial per a la nostra recuperació.

Què és compromís?

Compromís vol dir confiar, posar fora de perill, obstinar-se un mateix en una tasca particular. ¿No ha estat aquest sempre el nostre gran problema: realment comprometre’ns a deixar de menjar compulsivament de forma continuada? Plens de determinació, som grans en les distàncies curtes; però quan “la rutina de cada dia” comença a instal·lar-se, perdem l’interès. Per a la majoria de la gent, especialment els menjadors compulsius, una dieta és una cosa temporal -un l’agafa i després la deixa. En Menjadors compulsius Anònims (OA per les seves sigles en anglès), creiem en abstenir-nos de menjar compulsivament cada dia, un dia a la vegada.

Cada individu és lliure de determinar la seva forma d’aconseguir l’abstinència d’acord a necessitats personals i preferències. Abstenir-se de menjar compulsivament, a diferència de fer dieta, té un sentit de permanència en si mateix. A diferència dels nostres dies de dietes ens abstenim només un dia a la vegada, sense preocupar-nos pels resultats que vam aconseguir. Cada nou dia ens comprometem de nou amb el nostre pla personal d’abstinència, sense pensar en el demà, en el proper mes, o en el pròxim any.

Com ens ajudem a nosaltres mateixos a mantenir la nostra abstinència?

Ens esforcem a:

• Posar-nos a nosaltres i la nostra abstinència en mans d’un Poder Superior a nosaltres cada dia. Tot el que necessitem és fer un compromís.

• Conrear l’acceptació continuada del fet que hem de triar entre la incontrolable compulsió pel menjar i viure sense aquest mos compulsiu.

• Conrear la gratitud humil per haver descobert que érem menjadors compulsius, i que descobríssim OA quan ho vam fer.

• Acceptar com una cosa natural que durant un període de temps -i pot ser llarg- podem experimentar repetidament:
  • El desig inconscient per l’excés i / o menjar no apropiada.
  • El sobtat, subjugador impuls de menjar compulsivament o de prendre aquest primer mos compulsiu.
  • El desig punyent d’aquest suau consol que només un mos o dos de menjar ens van donar en altres ocasions.
  • Evitar conrear o recrear-se en pensaments sobre qualsevol plaer real o imaginari que de vegades havíem aconseguit de certs aliments i evitar parlar sobre ells.

• Deixar de enganyar-nos a nosaltres mateixos amb la idea que un mos o dos millorarà o faran més fàcil de viure una situació. Treballant els 12 passos, vam desenvolupar una forma de pensar i actuar que ens permet viure cada dia sense menjar compulsivament, independentment del que ens pot alterar, o amb quanta força el desig d’un sabor pot colpejar.

• Recordar que cada vegada que ens enfrontem a una situació sense menjar compulsivament facilitarà que ens abstinguem la propera vegada. Fer de l’abstinència una prioritat enforteix el nostre compromís. Moltes vegades tenim por de no aconseguir-ho. Tot i que la tendència a menjar en excés és poderosa, no pot realment ferir-nos mentre no actuem d’acord amb ella. La nostra experiència ens demostra que fins i tot la urgència més forta passarà.

• Cultivar l’alegria de l’abstinència de menjar compulsivament: perquè, com a resultat, hem descobert:
  • La llibertat de la culpabilitat, remordiment i la autocondemna pel menjar que mengem.
  • La llibertat del poder que el menjar va tenir en algun moment sobre nosaltres; i la capacitat de triar el que mengem.
  • El regal de menjar i dormir amb normalitat, despertar-nos contents d’estar abstinents.
  • Algunes accions que ajuden a fer més fàcil l’abstinència personal.

Aquí hi ha diverses accions que que han fet servir els OAS per ajudar a promoure la seva abstinència. Se us anima a prendre el que us agradi i a deixar la resta. Les següents suggeriments no són regles. Segons aneu desenvolupant la vostra abstinència personal, pot ser que vulgueu comentar aquestes opcions diferents amb els vostres padrins.

-Desenvolupar un pla de menjars. Un pla de menjar inclou una guia del menjar que triem menjar cada dia. Alguns membres troben que seguir un pla de menjars simplifica les seves vides i els allibera de decidir en el moment. Per a alguns, un pla de menjars efectiu inclou aliments i racions específiques, i l’eliminació d’aliments compulsius coneguts o coses desitjades compulsivament. Per a altres, un pla de menjars és simplement una guia general que permet flexibilitat i afavoreix el menjar sa. Un pla pot ser tan senzill com establir un nombre d’àpats moderades al dia o pot incloure pesar i mesurar totes les racions. Abans de triar un pla específic de menjars, us suggerim i animem a consultar a un professional qualificat.

-Planejar els àpats per avançat. Tant si mesureu i peseu vostre menjar com si confieu en el vostre judici pel que fa a racions, el vostre dia pot simplificar planejant o fins i tot preparant els vostres àpats per avançat. Això us pot alliberar de enfrontar-vos a haver de triar els vostres àpats durant el dia.

-Treballar amb un padrí. Trobeu a un padrí que us ajudi amb el programa de recuperació en els tres nivells: físic, emocional i espiritual. Molts OAS troben útil comprometre el seu pla de menjars diàriament amb el seu padrí o padrina.

-Utilitzar la eines. A més del pla de menjars i l’apadrinament, OA té sis eines de recuperació; mireu de fer servir una o més d’elles abans de començar a menjar compulsivament. Expressar els vostres sentiments posant-los per escrit o telefonant a algú, sovint alleuja el desig de tapar aquests sentiments amb menjar. Llegir la literatura d’accés obert o assistir a alguna reunió ajuda a fortaleceros fins que la compulsió passa. Fer servei o ajudar a altres és una forma garantida de tornar a centrar els vostres pensaments.

-Recordar HALT. Es suggereix que no arribeu a estar massa famolencs, massa enfadats, massa sols, o massa cansats. Sobretot evidat saltar-menjars, que pot ser una temptació més tard per menjar en excés, justificant-ho com “resarciros” pel menjar perduda.

-Gaudiu vostres àpats. L’abstinència treu el dolor i la culpabilitat acumulats al llarg de molts anys de menjar en excés. Relaxeu-vos. Preneu-vos el vostre temps per gaudir de les vostres àpats. El mereixeu.

-Ser conscients de la quantitat de menjar que mengeu. Alguns Oas no serveixen per segona vegada en els àpats, ja que el menjar en excés generalment comença amb “només una miqueta més”.

-Seguir un pla definit de pesar-se. Molts OAS han descobert que és aconsellable pesar-se un cop al mes. Pesar-se freqüentment o negar-se a pesar-se pot posar massa èmfasi en la recuperació física només.

Us sembla massa mantenir un compromís a l’abstinència?

Si us plau, no permeteu que sentiments negatius o impressions negatives que pugueu tenir us facin fugir. La majoria de nosaltres sentim el mateix al principi. I no obstant això, aviat vam descobrir que practicar el programa de Dotze Passos de OA estava fent per nosaltres el que mai vam creure que poguéssim fer sols. Amb el temps, vam aprendre una nova forma de vida.

Un dia a la vegada ens funciona i pot funcionarte a tu. Això és una promesa.